L’Impost de societats (IS) s’aplica a les empreses i altres entitats que són residents fiscals a Espanya i tributen sobre els seus ingressos a nivell mundial. Una empresa es considera resident a Espanya a efectes fiscals si s’ha constituït sota la legislació espanyola, té la seva seu social o la seva direcció efectiva de gestió a territori espanyol.
A Espanya, els beneficis abans d’impostos (EBT) generalment es graven amb un percentatge fix que pot variar per a les empreses que compleixin uns certs requisits. No obstant això, també existeixen diversos incentius fiscals per a les empreses que inverteixen en recerca i desenvolupament, innovació tecnològica o altres activitats promogudes pel govern. A més, hi ha crèdits fiscals disponibles per a evitar la doble imposició nacional i internacional, així com un sistema d’exempció per als dividends i els guanys de capital procedents de l’estranger. Espanya té al voltant de 100 acords de doble imposició (ADIs) amb diferents països en vigor.
Les despeses incorregudes per una empresa generalment són deduïbles a efectes fiscals, amb algunes excepcions. Aquestes inclouen dividends, gratificacions i multes o sancions. L’amortització dels actius fixos també és una despesa deduïble sempre que sigui efectiva i comptabilitzada. Els guanys de capital, o els ingressos derivats de la transferència d’actius, es consideren ingressos i es graven a la taxa aplicada a altres ingressos. Si la base imposable resultant és positiva, pot compensar-se amb bases imposables negatives de períodes fiscals anteriors. La llei estableix límits de temps per a la compensació d’uns certs tipus de pèrdues.
La legislació fiscal espanyola contempla la possibilitat que uns certs grups d’empreses tributin de forma consolidada. La presentació d’una declaració consolidada té uns certs avantatges, especialment el fet que les pèrdues obtingudes per algunes empreses del grup poden compensar-se amb els guanys de les altres. A més, atès que els beneficis entre empreses del grup s’eliminen en calcular els ingressos consolidats, les proves aplicades en la valoració de les transaccions entre empreses del grup podrien no ser rellevants.
Finalment, les Entitats de Tinença de Valors Estrangers, també conegudes com ETVE o “societats hòlding” espanyoles, tenen un règim fiscal particularment competitiu. En determinades circumstàncies, no sols els ingressos de fonts estrangeres de la societat hòlding no estan subjectes a impostos (95%), sinó que tampoc ho estan els ingressos que distribueix als seus socis ni els ingressos que declara quan el soci transfereix la seva participació en la societat hòlding.
En conclusió, el panorama de l’impost de societats a Espanya és complex i està en constant canvi, però amb una planificació i estratègia fiscal adequades, les empreses poden minimitzar les seves obligacions fiscals i garantir el compliment de les lleis i regulacions fiscals.
